dissabte, 4 d’abril del 2015

La màfia de PayPal


Com sabeu, PayPal és una companyia que facilita els pagaments via internet. Va sortir a borsa poc desprès dels atemptats de l’onze de setembre i les dificultats amb les que es va trobar l’equip directiu els va enfortir i es van haver d’espavilar-se en la difícil conjuntura en la que es van trobar. En el juliol del 2002 i, davant del fet que el 50% dels usuaris d’Ebay usaven el sistema PayPal en les seves transaccions en competència amb el propi sistema d’Ebay, aquesta empresa va comprar PayPal per 1.500 milions de dòlars.

Els cofundadors i l’equip directiu no es van retirar prematurament com haguessin pogut fer amb els diners de la venda sinó que es van convertir en la principal font de finançament per les noves start-ups que es van crear en la difícil crisi de les dot.com. Avui en dia, aquestes emprenedors s’han convertit en emprenedors en sèrie (serial entrepreneurs) i financers de capital risk d’empreses de molt èxit com ha estat, per exemple, Peter Thiel amb Facebook.

Són coneguts a Silicon Valley com la “màfia PayPal”. Anomenem-los:
 
Keith Rabois, que havia estat el cap de desenvolupament de negoci a PayPal, és ara soci de Khosla Ventures, i té accions de Airbnb, Stripe, Share i Palantir. Airbnb és l’empresa que facilita llogar habitacions per turistes i Palantir, valorada en més de 9.000 milions de dòlars i fundada per Peter Thiel, és la creadora de software usat per diverses agències dels E.U.A. per combatre el terrorisme.

Jeremy Stoppelman, que va ser vicepresident de enginyeria a PayPal, ha invertit personalment en Square, Uber, Pinterest, Airbnb i Palantir i és conseller delegat de Yelp, valorada en 3.500 milions de dòlars. Com pot ser sabreu Uber està valorada en més de 40.000 milions de dòlars. Per cert, totes aquestes empreses que encara no han sortit a borsa i ja estan valorades en més de 1.000 milions de dòlars són denominades com “unicornis”, com  l’espècie mítica i extraordinària.

Peter Thiel, un dels cofundadors i conseller delegat de PayPal, i potser el membre més destacat d’aquesta exitosa “màfia” , conjuntament amb Elon Musk,  és inversor en Airbnb, Palantir, SpaceX i Stripe, i va ser  un dels primers inversors en Facebook. En el seu llibre “Zero to One” defensa les innovacions radicals en front de les graduals i dóna suport a les empreses que aconsegueixen amb les seves innovacions crear monopolis, ja que la competència ferotge no fa altre cosa que rebaixar els marges i impedir seguir innovant.

Elon Musk, cofundador de PayPal, ha estat l’impulsor de Space X, valorada en 12.000 milions de dòlars i Tesla, que ja ha sortit a borsa i val 23.000 milions de dòlars. Space X és la primera companyia privada que ha volat a l’estació espacial. Es inversor en Solar City, una empresa que està portant l’electricitat solar a moltes cases americanes, de la que és president del consell d’administració i que està dirigida per dos dels seus cosins als que va donar la idea.

Roelof Botha, soci de Sequoia Capital, ex-membre de l’equip directiu PayPal ha invertit a Square.  Ell manifesta: “El camí més segur cap a la demència és parar de treballar quan ets jove”.

Yammer va ser fundada per David Sacks, que havia estat director d’operacions de PayPal. Yammer fou venuda a Microsoft en el 2012 per 1.200 milions de dòlars.

LinkedIn, valorada en 32000 milions de dòlars, va ser cofundada per Reid Hoffman, un altre membre de l’equip directiu de PayPal.

Youtube, comprada per Google per 1.600 milions de dòlars en el 2006, va ser fundada per tres exdirectius de PayPal: Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim.

Scott Banister, un altre dels membres de PayPal,  va cofundar un servei d’e-mai, IronPort, que va vendre a Cisco Systems per 830 milions de dòlars.

Max Levchin va vendre la companyia de jocs socials, Slide, a Google en el 2010. Recentment ha començat una companyia de pagaments, Affirm, amb la participació d’antics col·legues.

Com veieu, el nostre capitalisme, amb tots els respectes, perquè aquí tenim també empreses innovadores i dinàmiques de categoria mundial com Zara, està lluny d’aquesta creativitat quasi ilimitada.  

Nota: La font d’aquesta bloc és l’article de David Gelles en el New York Times del 1.4.2015 i el llibre de Peter Thiel “Zero to One”.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada