La història natural de la Terra en deu minuts

La Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys.  La vida sembla que va aparèixer fa uns 3.800 milions d’anys. Els geòlegs distingeixen una sèrie jeràrquica de períodes geològics, començant pels eons i seguint per eres, períodes i èpoques. Els eons són:

-Arcaic: des de fa uns 3.800 milions d’anys fins a 2.500 milions d’anys.
 

-Proterozoic: des de 2.500 milions d’anys fins a 540 milions d’anys.

-Fanerozoic: que se estén des de fa 540 milions d’anys fins a l’actualitat.

L’Arcaic i el  Proterozoic, conjuntament, s’anomenen també Precambrià. Per tant els primers quatre mil milions d’anys de la història de la Terra formen el Precambrià i els darrers 540 milions s’anomenen Fanerozoic, que vol dir vida en abundància. L’aparició dels animals amb esquelet determina el límit.

ERES. El Fanerozoic es divideix en tres eres principals:

--ERA PRIMÀRIA o PALEOZOICA: es va iniciar amb l’aparició de l’atmosfera i la formació de les pedres calcàries. Aquesta era es divideix en diferents períodes:

-Cambrià (540 a 490 milions d’anys): apareixen falgueres, molsa, corals trilobits, escorpins, esponges, etc.

-Ordovicià (490 a 443 milions d’anys ). El dia tenia 21 hores i no hi havia animals en terra ferma pel poc oxigen atmosfèric.

-Silurià (443 a 417 milions d’anys) : apareixen les salamandres, els amfibis amb tràquea i els primers aràcnids i peixos.

-Devonià (417 a 354 milions de anys): prosperen els primers peixos.

-Carbonífer (354 a 290 milions de anys): Exuberant vegetació que, al descompondre’s, va donar origen a jaciments de carbó. Apareixen grans libèl·lules i arbres d’escama.

-Permià (290 a 248 milions de anys): Apareixen els primers rèptils.

--ERA SECUNDÀRIA o MESOZOICA: Va ser l’era dels grans rèptils i està dividida en tres períodes geològics:

-Triàsic (248 a 206 milions de anys)

-Juràssic (206 a 144 milions de anys )

-Cretàcic (144 a 65 milions de anys).

--ERA TERCIÀRIA o CENOZOICA: apareixen els mamífers. Se divideix en cinc períodes geològics:

-Paleocè (65 a 55 milions de anys): apareixen els mamífers voladors i els peixos actuals.

-Eocè (55 a 35 milions de anys): formació de las grans serralades: el Himàlaia, els Alps, els Andes i les Montanyes Rocalloses. Van aparèixer els primers primats.

-Oligocè (34 a 24 milions de anys): apareixen els voltors gegantins.

-Miocè (24 a 5 milions de anys): apareixen les estacions i els arbres de fulles caducifòlies. Els mamífers evolucionen vers les formes actuals i sorgeixen algunes formes superiors de primats. Es divideix en tres subperíodes (Inferior, Mitjà i Superior).

-Pliocè (5 a 1,8 milions de anys): Es configuren  els continents.

--ERA QUATERNÀRIA o ANTROPOZOICA (que alguns consideren inclosa dins de la Terciària): Des de fa 1,8 milions de anys. El Quaternari es divideix en dos períodes:

-Pleistocè(1 milió a 10.000 anys): en aquest període les glaciacions  van envair  part dels los continents. Es divideix en inferior (1.800.000- 700.000 anys), mitjà (700.000-40.000 anys) i superior (40.000- 10.000 anys).

-Holocè (10.000 anys fins avui): caracteritzat per la retirada dels gels y el poblament i transformació de la Terra per part de grups humans. Es el període en el  que actualment vivim actualment, encara que l’època més recent, on l’impacte de l’home s’ha fet més evident alguns ja l’anomenen antropocè.
(Nota: no tots els autors coincideixen exactament en les divisions)

 

                                           Els períodes geològics en proporció a les hores d’un dia

Fets destacables de la història de la Terra són:

--Segurament la Lluna es va formar per un impacte d’un objecte de la grandària de Mart fa uns 4.530 milions d’ anys.

-En tot aquest període només hi ha hagut gel als pols durant 600 milions d’anys.

-Quan els glaciars han avançat la concentració de CO2 a l’atmosfera ha estat de 200 ppm (part per milió). Ara hem superat les 400 ppm.

-Fins el Cambrià no s’han trobat fòssils d’organismes complexes. Quasi tots els animals existents avui en dia deuen la seva arquitectura a avantpassats d’aquesta explosió cambriana que va tenir lloc durant entre 5 i 10 milions d’anys.

-Durant l’eon Arcaic segurament els principals microbis eren bacteris metanogens, que obtenien l’energia de la reacció del CO2 amb l’hidrogen produint metà, fins que van aparèixer els cianobacteris que,  junt amb les plantes del Devonià i els humans de l’holocè van alterar profundament la Terra.

La fotosíntesi segurament es va desenvolupar fa uns 3.000 milions d’anys. Al principi, l’oxigen produït s’unia a la pedra calcària, al ferro o a altres minerals. Van ser, però, els cianobacteris els que  van descobrir el camí metabòlic per trencar la molècula d’aigua usant l’energia solar. Els oceans es devien tornar de color verd a mesura que l’oxigen reaccionava amb els minerals. Més tard, l’oxigen va començar a acumular-se a l’atmosfera. La principal innovació va ser la clorofil·la que desprès va passar als cloroplasts de les cèl·lules de les plantes verdes. L’aparició sortosa d’aquest mecanisme, tant vital per l’evolució posterior de les formes més complexes de vida, només s’ha produït , que se sàpiga, un cop en la història de la vida a la Terra.  L’oxigen  va ser la primera gran pol·lució de l’atmosfera i va suposar la desaparició de gran part de la vida microbiana anterior.

-Noves generacions de procariotes aeròbics van absorbir els cianobacteris en un procés conegut per endosimbiosi donant pas a les primeres cèl·lules eucariotes (amb nucli).

-Fa uns 600 milions d’anys , amb nivells d’oxigen similars als d’avui, una nova generació d’eucariotes van poder explotar la potència del oxigen per a alliberar energia i això va possibilitar l’aparició dels organismes multicel·lulars amb cossos grans i actius.

-Deixant de banda l’extinció microbiana provocada per l’oxigen, hi ha hagut cinc extincions massives. La del Ordivicià-Silurià fa uns 439 milions d’anys que va provocar la desaparició del 25% de les famílies marines i el 60% dels gèneres marins deguda a les variacions en el nivell del mar provocades per una glaciació i el següent desglaç. La de les darreries del Devonià, fa uns 364 milions d’anys, de causa desconeguda encara que se sospita d’un refredament global o d’un meteorit. La extinció del Permià/Triàsic fa uns 251 milions d’anys ha estat la pitjor amb la desaparició del 95% de les espècies, incloent el 70% de les espècies terrestres. La causa probable seria l’impacte d’un cometa o un asteroide, o una gran erupció volcànica. La extinció del final del Triàsic, fa entre 199 i 214 milions d’anys, segurament causada per inundacions massives de lava, que va trencar el gran continent Pangea i va provocar un escalfament global. Van desaparèixer el 22 % de les famílies marines, el 52 dels gèneres marins i un percentatge desconegut de vertebrats. Finalment, la extinció del Cretaci, fa uns 65 milions d’anys, deguda, o al menys ajudada, per l’impacte d’un asteroide que va fer un cràter ara amagat a la península del Yucatán , sota el golf de Mèxic. Van desaparèixer el 16% de les famílies marines, el 47% dels gèneres marins i el 18% de les famílies terrestres dels vertebrats, incloent-hi els dinosaures.

-El gènere homo va aparèixer fa uns 2,4 milions d’anys.