Científics del Scripps Research Institute han ampliat
el codi genètic d’un bacteri que s’ha reproduït.
Un dels objectius d’aquesta investigació és la
possible creació de noves proteïnes que ajudin a desenvolupar nous medicaments.
El treball també dona suport al concepte de que pot existir vida en altres
parts de l’univers basada en un codi diferent al que coneixem a la Terra.
Com sabeu el codi genètic està basat en quatre lletres
A, C, G, T, les inicials de les quatre bases que es troben repetides milers de
vegades en el DNA: adenina, citosina, guanina i timina. Els científics han
afegit dues lletres més que anomenen X i Y i que s’aparellen la una amb l’altra
com ho fan les altres quatre. La idea és que si tens un alfabet amb més lletres
podràs crear més paraules. Com sabeu cada tres lletres del codi genètic
codifiquen un dels 20 aminoàcids amb els que les cèl·lules fabriquen les seves
proteïnes. Les proteïnes, com pot ser recordareu, fan la majoria de la feina en
les cèl·lules, intervenint en els processos interns i formen part de la
seva estructura i dels teixits i òrgans dels éssers multicel·lulars.
El bacteri en el que s’han inserit aquests dos
nucleòtids és E. Coli. El bacteri es va reproduir normalment encara que
a un ritme més lent del habitual.
Adreçant la preocupació per la seguretat, el Dr.
Romesberg, un dels científics que ha participat en aquesta recerca, ha dit que
la tècnica era segura perquè els nous nucleòtids han estat inserits en el
bacteri i si el bacteri escapés del laboratori no li seria possible obtenir els
nucleòtids i moririen o tornarien a usar el seu ADN natural.
Es creu que si s’injectés aquest tipus de bacteris
modificats en la sang d’una persona podria induir una resposta immune que
podria ser beneficiosa per cert tipus de malalties.
Aquestes investigacions són molt preliminars i, de
fet, encara no ha estat possible induir al bacteri a fabricar noves proteïnes.
De moment, només s’ha pogut inserir un sola parella XY.
Altres investigadors estan tractant d’induir a que les
cèl·lules fabriquin els seus propis nucleòtids no naturals. El que ha fet
l’equip del Dr. Romesberg ha estat usar el fet de que els cloroplasts de les
plantes poden importar nucleòtids dels teixits propers. Van inserir un gen
d’una alga en l’E.coli i d’aquesta manera el bacteri va ser capaç
d’absorbir els nous nucleòtids.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada